Descripció
Autor: Víctor Balaguer
Traducció: Josep Asensio Albà
Pàgines: 312
Mida: 135 x 210 mm
ISBN: 979-13-992517-0-8
Col·lecció: Consolat
1a edició: setembre de 2026
Els carrers de Barcelona: l’Eixample
21,90€
Enviament gratuït a tots els territoris de parla catalana. Rebreu el llibre en entre dos i deu dies.
| Al principi de la dècada de 1860, Víctor Balaguer es va encarregar de batejar els carrers de l’Eixample projectats al flamant Pla Cerdà. Convençut que Barcelona només brillaria amb tota l’esplendor quan es connectés a les arrels, el nomenclàtor triat per Balaguer reflecteix el seu programa de recuperar la història de la ciutat, en especial de la Corona d’Aragó, i de restablir Barcelona com a capital de la catalanitat, amb lloances a la història cultural i política, i les gestes militars del passat. En plena Renaixença i auge industrial català, Barcelona era una ciutat en efervescència i en procés de transformació. Si el nou plànol n’ordenà l’entramat urbà, els topònims de Balaguer el dotaren d’una coherència i d’un relat que lligava la ciutat amb la seva època més gloriosa, quan era el centre d’una de les potències de la Mediterrània, i construïren la identitat de l’Eixample d’aleshores ençà. Poc després, Balaguer publicava —en castellà— tres volums en què explicava la història dels noms de tots els carrers de Barcelona, entre els quals també hi havia els de l’Eixample. Seleccionant-los hem obtingut un text en què Balaguer mateix ens explica per què va triar cada nom, un document de primer ordre per a tots els interessats en la història de Barcelona i de Catalunya. |
Informació addicional
| Format | Paper |
|---|---|
| Col·lecció | Consolat |
| Temàtica | Barcelona, Història, Urbanisme |
| ISBN | 979-13-992517-0-8 |
Víctor Balaguer
|
Víctor Balaguer va néixer a Barcelona el 1824. Va començar la carrera com a literat, i aviat va establir una connexió amb el poder polític. Va tenir un paper central en el moviment de la Renaixença, i va lliurar-se a diverses tasques culturals com ara la recuperació de la història de la Corona d’Aragó, la reinstauració dels Jocs Florals i la connexió amb Occitània. Va arribar a ser ministre d’Ultramar, i quan era diputat va enviar Eduard Toda a l’Alguer. L’estreta vinculació amb Vilanova i la Geltrú el va dur a fundar-hi la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, on hi ha bona part del seu llegat. Algunes de les seves obres són, en el terreny literari, Los Pirineus, Lo trobador de Montserrat o Don Joan de Serrallonga, i, en l’historiogràfic, Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón o Historia política y literaria de los trovadores, a més d’Els carrers de Barcelona. Va morir el 1901. Fotografia: Biblioteca Museu Víctor Balaguer |
