Skip to content Skip to footer

Qui som?

Veles i Vents Edicions és un projecte editorial centrat en primer lloc en el món del pensament, tan local com de fora, que pretén apropar a la societat catalana el coneixement de grans obres assagístiques, contemporànies o del passat, i alhora fer visible el testimoni de personatges que a través de les seves reflexions, de la seva actitud o del seu mestratge, puguin ser inspiradors pel públic català.
Això pretenem aconseguir-ho a través de dues col·leccions, una d’assaig, anomenada «Consolat», on hi haurà textos de ciència, història, política, art, etc.; i una de textos escrits per personalitats que hagin destacat en el seu camp i expliquin el seu enfocament, anomenada «Mestres d’aixa». En poques paraules, hi ha un buit en el llibre d’assaig en català, i a Veles i Vents ens agradaria poder-lo omplir.

A més, una altra voluntat de l’editorial és mantenir la tradició de la narrativa i donar sortida a textos d’autors catalans i d’altres parts del món, i per això crearem també la col·lecció «Drac pennat» de narrativa, que englobarà textos de ficció i de no-ficció.

Per què Veles i Vents?

A més de ser l’inici d’un dels poemes més coneguts d’Ausiàs March, que ens connecta amb la tradició de l’època més gloriosa del nostre passat, la significació que donem al nom té a veure amb el vent com a expressió de la força innata del país, de la seva energia tel·lúrica, de la potència del pensament català, i alhora, la constatació que si la força de la natura no s’aprofi ta amb un giny artificial, la vela, si l’energia del pensament no es recull amb un instrument, el llibre, l’energia es perd en el buit. Si el vent és pobre, per molt gran que sigui la vela no s’arribarà gaire lluny; si el vent és fort i la tela s'esquinça, és probable acabar al fons de l’oceà. Només s’arribarà lluny amb un vent ferm i una vela adequada i resistent.

La voluntat és d’arribar lluny, i en aquest sentit l’editorial neix amb un gust explícit per l’aventura, però té la voluntat d’avançar sempre de forma sòlida i sostinguda, per això creiem que la millor manera és començar amb un nom que enllaci amb la base que dona la tradició, no només la de l’edat mitjana, sinó també la dels millors clàssics de la nostra literatura, plena d’exemples, com ara «La paraula en el vent» o la «Cançó de rem i de vela», o els famosos versos de l'adaptació musicada de Guimerà, «les veles s’inflaran, el vent ens portarà», per anar, com Maragall, «sempre, sempre, mar endins».

Consulta la nostra declaració ambiental.

«Qui té llengua la mar travessa»

De l’única cosa que estic satisfet és d’haver dit sempre la veritat, de sempre haver esculpit només allò que veig.

Auguste Rodin